CFAH Set anys del rècord al Cerví - Blog | Kilian Jornet Burgada

Set anys del rècord al Cerví

07 agost 2020

Set anys del rècord al Cerví

Quan era petit un pòster de la muntanya Cerví decorava la paret de la meva habitació. La seva forma piramidal em tenia hipnotitzat i somiava amb ell, sense imaginar que un dia estaria preparat per al repte de pujar al seu cim a 4.476 metres d'alçada. Un dels meus ídols d'infància és Bruno Brunod, nascut a la vall d'Aosta (Itàlia), localitat molt pròxima al Cerví. Una llegenda de les carreres de muntanya i que ostentava el rècord d'aquesta muntanya, des de 1995, amb una marca de 3 hores i 14 minuts.

Gairebé dues dècades més tard, em disposava a intentar superar aquesta marca. Vaig decidir prendre la ruta que Brunod havia pres per a fer la seva marca, la clàssica ruta de la Aresta Lion amb el punt de sortida i arribada marcat en la plaça de l'església de Cervinia. La data triada per a l'intent seria el 21 d'agost de 2013. Durant els dies anteriors, vaig realitzar diversos entrenaments amb la finalitat d'examinar cada part del recorregut i no perdre cap detall.

REVIU EL REPTE A 'DÉJAME VIVIR'

La pujada consta de tres etapes diferents. La primera és, en la seva majoria, una zona de camins de terra molt semblant a les que et pots trobar en les carreres de trail running. El segon tram és una pujada amb neu molt tècnica, i on la concentració ha de ser màxima. Finalment, l'últim escull per a arribar al cim és un quilòmetre format per diversos trams d'escalada de tercer i quart grau amb cordes fixes.

A la pel·lícula Déjame vivir, podreu gaudir dels secrets del repte, per a mi, el més difícil del muntanyisme pel temps a batre i la dificultat tècnica que comporta el Cerví.


Déjame Vivir en Español from Summits of My Life on Vimeo.

Però no estava sol, Bruno Brunod em va fer companyia els dies anteriors, així com el meu equip habitual. Un dels moments més especials va ser el de l'últim tram del descens, ja que, Brunod va voler recórrer-lo amb mi per a recordar-me que superar la seva marca, com m'havia vaticinat el dia anterior, era possible. Així va ser. Vaig coronar el cim en 1h 56’ 15” el que em va permetre baixar amb més tranquil·litat. En total, vaig recórrer els 17,48 km en 2h 52’02” i vaig superar, 18 anys després, al meu referent per 22 minuts. Un repte màgic, el tercer de Summits of My Life.

03 September 2020

Res és impossible disponible a USA i UK

Anterior
10 July 2020

Set anys del repte del Mont Blanc

Següent