El passat 7 de Setembre tenia previst realitzar un itinerari de muntanya a la cara nord de l??Aiguille du Midi (França), el conegut com a esperó Frendo. Aquest era un itinerari que ja havia realitzat amb anterioritat dues vegades en solitari. Aquest és el tipus de sortides que realitzo amb freqüència i que són la base tant del meu entrenament com del meu temps lliure, ja sigui acompanyat o en solitari.

Vaig realitzar l'itinerari juntament amb l??Emelie Forsberg i ambdós anàvem equipats amb material lleuger (malles curtes, jaqueta de plomes fina i sabatilles). Vam marxar des del Plan d'Aiguille a les 8h30, amb l'intenció de tornar al cap de 4h, que era el temps que vaig estimar - erroniament- que trigaríem a realitzar l'itinerari. El dia anterior havíem comprovat la meteorologia, que s'anunciava dolenta a partir de les 5 de la tarda i portàvem material d'escalada sobre roca (joc de friends, empotradors, corda de 60m), i també material d'escalada sobre gel (2 piolets per persona, grampos tècnics i cargols de gel).

Vam començar amb bon ritme el recorregut, i a les 9 del matí començàvem a escalar, encordats. A les 12h ens trobàvem a una hora aproximadament del cim. Allà, en l'últim tram de desnivell vam agafar un itinerari equivocat i al donar-nos compte vam fer ràpel per tornar a agafar el bon camí, perdent unes 3-4 hores. La meva acompanyant va sofrir un problema, a uns 50 metres del cim i va ser aleshores, sabent que el temps empitjoraria violentament al cap d'una hora que vaig decidir trucar al PGHM (cos de rescat d'alta muntanya). Eren les 4:30 de la tarda. Vam decidir realitzar aquella trucada per no exposar-nos a més riscos. En aquella cordada jo era qui tenia més experiència i per tant tenia també la responsabilitat de la seguretat del meu company de cordada. 

L'equip de rescat ens va comunicar que, degut a les circumstàncies climatològiques no acudirien en helicòpter, i que ho farien a peu a través del telefèric de l'Aiguille du Midi, i van descendre en ràpel els 50m que ens separaven de l'Aiguille. En total, des que vam realitzar la trucada i que l'equip de rescat va arribar van passar 4h. Des d'allí ens van acompanyar de manera molt professional i segura fins el cim de l'Aiguille, des d'on vam baixar amb telèferic fins a Chamonix. No vam sofrir ferides ni majors conseqüències, a més d'una mica de fred.

Vull aprofitar l'ocasió per agrair el treball sempre tant professional i eficaç que realitzen els cossos de salvament en muntanya.

Aquesta és una alerta de que la muntanya és dura, i que malgrat ser meticulosos és perillosa. Cal ser humil en front a ella ja que els nostres errors, sobretot quan es va lleuger, es poden pagar cars. Hem d'acceptar i ser conscients dels riscos que volem prendre tant individualment com el de les persones que ens acompanyen, en funció de les nostres capacitats físiques, tècniques i també de la nostra experiència.

En aquesta ocasió vaig sobreestimar les capacitats que teníem com a equip i el temps que trigaríem a fer la ruta i amb aixó el material que ens sería necessari, doncs no vaig preveure que hi hauría la possibilitat de passar una nit al ras en una tempesta. Per sort tot va acavar bé i espero que aquesta mesaventura em serveixi per no cometre els mateixos errors de planificació en el futur.