Kilian Jornet completa el rècord del McKinley (6.194m) amb un temps de 11h48’

La conquesta del pic més alt de Nord-Amèrica, per la ruta Rescue Gully, és també un nou cim superat del projecte Summits of My Life

“Ha estat una gran aventura. Va fer mal temps durant bona part del recorregut, però malgrat tot vaig aconseguir batre el rècord, així que estic molt satisfet. Vaig anar per una ruta diferent a l’habitual, per evitar un tram de cordes fixes, ja que vull mantenir els valors del projecte, intentant fer servir el mínim material possible i sense assistència”, comentava Jornet

Kilian Jornet va completar la setmana passada el sisè repte del projecte Summits of My Life amb el rècord del McKinley, cim de 6.194m i el més alt de Nord-Amèrica amb un temps de 11h48’. Jornet va emprar la ruta Rescue Gully i no la clàssica, tal i com s’havia anunciat en alguns mitjans de comunicació. Seguint els principis del projecte es va escollir una ruta que no està equipada amb cordes fixes.

Jornet va marxar el 26 de maig cap a Alaska acompanyat de Seb Montaz, Jordi Tosas i Vivian Bruchez. Un cop més, es va envoltar d’amics per formar un equip que l’ajudarien a filmar i revisar aspectes de seguretat al llarg del recorregut.

Després d’arribar a Anchorage, la ciutat més poblada d’Alaska, i degut a les males condicions meteorològiques, Jornet i la resta de l’equip van haver d’esperar uns dies per poder volar fins al camp base del McKinley, situat a 2.200m. En arribar-hi, van pujar fins al camp situat a 4.000m, des d’on començarien uns dies d’adaptació a l’alçada i reconeixement. Per aquest motiu, es van fer diverses sortides per reconèixer el terreny, entre ells, una ascensió fins als 5.000m i una una fins al cim del McKinley (Denali en el llenguatge nadiu), situat a 6.194m, a través de la ruta clàssica.

Durant tota l’expedició, les condicions meteorològiques no van acompanyar gaire al grup, que dels 16 dies que van passar al voltant del McKinley en només tres es van obrir finestres de bon temps. Els dies restants van estar marcats per les tempestes de neu, la boira i les precipitacions, així com de les baixes temperatures. És per aquest motiu que, en una treva de les males condicions meteorològiques, i davant la previsió que el mal temps continuaria en els propers dies, al setè dia de ser al camp a 4.000m, i tot i no estar aclimatats al 100% es van decidir fer l’intent de rècord, i marcar el 7 de juny com a dia D.

Eren les 7:10 del matí i els termòmetres marcaven -20º amb ràfegues de vent de 40km/h quan Kilian Jornet iniciava, en solitari, el repte des del camp base, situat a 2.000m. Per fer-ho, va pujar i baixar amb esquís de muntanya, excepte en dos punts a la pujada, la Rescue Gully i l’aresta final, on se’ls va treure per calçar-se grampons.

Per seguir amb els principis del projecte, la temptativa s’iniciava des del camp base amb l’objectiu de fer cim i tornar a baixar amb el mínim temps possible i sense assistència. La ruta escollida tant per la pujada com per la baixada va ser la Rescue Gully, que segueix part de la ruta clàssica però amb algunes desviacions. Jornet argumentava: “Vam decidir utilitzar una ruta alternativa, una mica més tècnica, per evitar un pas amb cordes fixes. No forma part dels valors amb els quals volem pujar les muntanyes. Volem que sigui de la manera més pura possible”.

L’ascensió es va dur a terme segons el pla previst, com comentava Jornet: “Vaig sortir molt bé i molt ràpid, fins arribar al voltant dels 4.000m. Des d’allà fins als 5.000m va començar a fer molt vent i vaig agafar força fred als peus. El mal temps de debò va començar a partir de 5.000m. Des d’allà i fins al cim em va costar força, tant pel fred com per la diferència d’alçada que havia superat amb poc temps i que ja es començava a notar. Havia de parar sovint per escalfar-me i això em va retardar una mica. En arribar al cim, vaig trigar uns 10 minuts a posar-me els esquís i preparar-me per la baixada. Seguia fent molt vent i fred. Des d’allà, vaig anar baixant, amb més bones sensacions, tot i que hi havia molt mala visibilitat i calia anar amb compte. En aquells moments no era del tot conscient que estava aconseguint el rècord i no va ser fins que vaig ser a baix que aleshores sí que vaig mirar el rellotge vaig adonar-me que ho havíem aconseguit!”.

El cronòmetre marcava 11h48’ (9h45’ per coronar el cim) quan Kilian Jornet arribava de nou al camp base, batent el rècord anterior, instaurat el 2013 per Ed Warren (16h46’). Amb el compliment d’aquest cim, Jornet completa el sisè repte del projecte Summits of My Life, seguint la filosofia que inspira a tot l’equip. Al llarg del trajecte el van acompanyar el director de la pel·lícula i guia de muntanya Seb Montaz, que va filmar la sortida i la primera part del recorregut, i els alpinistes i esquiadors Jordi Tosas i Vivian Bruchez, que es van situar a Rescue Gully per filmar a Jornet.

“Estic realment molt content amb aquest rècord. Malgrat que tècnicament no era complicat, sí que he hagut d’afrontar dos elements força durs. Per una banda, el fred i el vent, que m’ha fet anar més a poc a poc al llarg de tot el recorregut i per altra banda, l’alçada, que em va afectar força a partir dels 5.000m. Fora d’això, ha estat una experiència increïble, i me’n vaig amb dos records molt nítids; d’una banda el moment del cim. No perquè fos bonic, perquè hi havia boira i no es veia res, sinó perquè vaig pensar “per fi et pararan de fer mal les cames!”. Per altra banda, quan pujava i vaig arribar a Rescue Gully, on hi havia el Jordi i el Vivian esperant-me i vam compartir uns moments junts, va ser un moment molt especial”, declarava Kilian Jornet després d’haver passat dues setmanes a la serralada del McKinley sense comunicació amb l’exterior.

A més del McKinley, Jornet i la resta de l’equip han passat 14 dies a la zona, aprofitant per dur a terme altres projectes, tant en escalada com en esquí, com per exemple les vies Orient Express o la West Buttress.

A partir d’ara, al calendari de Summits of My Life només hi queden tres cites. Per aquest 2014 s’espera completar l’Elbrús, que l’any passat no es va poder completar a causa de les males condicions meteorològiques i l’Aconcagua (6.960m). El 2015, Jornet té previst culminar el projecte amb l’intent de rècord d’ascens i descens de la muntanya més alta del planeta, l’Everest (8.848m).

Dades de la travessa

Punt d’inici i final: Camp Base McKinley (2.000m)
Punt més alt del recorregut: Cim del McKinley (6.194m)
Temps en la pujada: 9h43
Temps total: 11h48′
Distància: 53,52km
Desnivell positiu: 4.732m
Desnivell negatiu: 4.729m

 

Material utilitzat

• Esquís de muntanya
• Botes d’esquí de muntanya i polaina
• Pells de foca
• Bastons d’esquí
• Grampons
• Piolet
• Mono d’esquiar
• Pantaló impermeable
• Jaqueta impermeable
• Anorac de plomes
• Jaqueta segona capa
• Guants
• Manoples
• Motxilla 25L
• Ulleres
• 1L d’aigua
• 300cl de gel energètic
• Rellotge
• Gorro

 

Els reptes completats van quedant plasmats en una pel·lícula, com “Déjame Vivir”, que narra el segon any d’aventures del projecte. Ja l’has vist? Mira el tràiler aquí