Petonejant la Hardrock per quarta vegada

15 juliol 2017
Petonejant la Hardrock per quarta vegada

Kilian Jornet ha aconseguit la quarta victòria consecutiva a la Hardrock 100. Aquesta cursa de ultradistància que es disputa a les muntanyes de Sant Joan, a Colorado, és una de les més mítiques del calendari i també una de les favorites de l'atleta de la Cerdanya.

Jornet ha completat el seu recorregut de 160km (100 milles) amb 20.132m de desnivell acumulat en un temps de 24h 32 ', on ha fet fins 140km amb una espatlla dislocada després de patir una caiguda al quilòmetre 21. No obstant això, ha decidit continuar amb el braç en cabestrell i acabar portant-se de nou la prova.
 
Hardrock: tècnica, en alçada i dura

Com els últims quatre anys, enguany Jornet tampoc va voler perdre la clàssica del calendari americà i arribava a principis de setmana a Colorado després d'haver-se dut fa tot just dues setmanes el Marathon du Mont Blanc a Chamonix, on va demostrar el seu bon moment de forma després de la doble ascensió a l'Everest.
 
La Hardrock 100 és una prova que es disputa per la serralada de muntanyes de Sant Joan, en un recorregut salvatge i tècnic amb fins a 13 passos en alçada a pics de més de 3.700m, coronant el punt més mític del recorregut, Handies Peak a 4.281 m. Una cursa que cada any es realitza en un sentit de les agulles del rellotge, i que Kilian Jornet hi haurà completat dues vegades en els dos sentits. Partia el de la Cerdanya com a favorit al tron, però després d'una doble ascensió a l'Everest desconeixia quines serien les seves sensacions en una prova de llarga distància com la Hardrock.
 
En l'edició d'aquest any la climatologia ha estat especialment dura amb els corredors, que han suportat calamarsa, fortes pluges i tempesta elèctrica durant el recorregut. No obstant això, això no ha impedit que la cursa es disputés amb màxima emoció. Jornet sortia i de seguida es posava al capdavant acompanyat pel seu company d'equip Iker Karrera.
 
Caiguda i espatlla dislocada

Els dos avançaven ràpidament fins a una forta baixada al quilòmetre 21. Jornet baixava lliscant per la neu fins que en arribar a la part final de la llengua de neu dels peus se li han quedat encallats i li han provocat una forta caiguda cap a les roques. A l'caure s'ha dislocat l'espatlla, que ha tornat a recol·locar-se ell mateix en ser una lesió que ja havia patit en el passat i que segons explicava: "Evidentment el fet descolocarme l'espatlla m'ha afectat en el rendiment durant la carrera ja que a partir d'aquest moment he hagut de ser més conservador. A les baixades no podia arriscar massa per no tornar a caure i en les pujades tampoc podia usar eficientment els pals. Malgrat tot, m'ho he pres amb calma i he pogut anar avançant ".
 
Així, sense forçar però sense pausa ha anat avançant el de la Cerdanya fins al quilòmetre 60, on segons explica: "El dolor ha anat augmentant de mica en mica i en arribar a l'avituallament al quilòmetre 60 em feia mal bastant, així que he demanat que em fessin un embenat. A partir d'allà he anat renovant l'embenat en els diferents avituallaments fins arribar a meta. A part d'això, la cursa ha estat molt entretinguda ". I així ha estat perquè malgrat la lesió de Kilian Jornet, la batalla per la victòria s'ha lluitat gairebé fins al final.
 
Després de deixar lleugerament enrere a Iker Karrera, Jornet ha avançat només durant una estona fins a aconseguir, sota una forta tempesta, el punt culminant del recorregut, en Handies Peak (4.281m). En arribar al quilòmetre 90, al avituallament de Ouray, Jornet es posava líder al costat del americà Joe Grant.
 
No obstant això, Grant es quedava enrere i qui prenia el coliderat al costat de Jornet era Mike Foot, amb qui arribaven junts a Kroeger 's Canteen. Corrien tots dos junts fins al quilòmetre 150, quan en l'últim avituallament Jornet s'escapava definitivament i arribava victoriós de nou a Silverton.
 
A la meta, besava a la Hardrock i complia així amb la tradició de la cursa. Poker de victòries per Jornet a la prova americana que en arribar explicava: "estic molt content amb la victòria, la veritat no pensava que pogués acabar avui perquè l'espatlla em feia mal bastant, però finalment he anat avançant i he pogut arribar a meta. A part d'això les sensacions han estat molt bones durant el recorregut tot i que ha estat sens dubte una prova molt dura. La batalla amb Mike i Joe ha estat molt intensa i això és sempre el que m'agrada d'aquestes carreres "
 
Després d'aquesta victòria als Estats Units, Kilian Jornet es prepararà per disputar Sierre Zinal, a Suïssa

03 September 2017

A les portes de l'UTMB

Anterior
26 June 2017

Kilian Jornet arrenca temporada guanyant un competit Marathon du Mont-Blanc

Següent