Estem de tornada després de 10 dies al Cho Oyu. L'Emelie Forsbeg està tornant cap a casa i preparant-se per la temporada de trail, jo aniré cap a l'Everest.

L'any passat ens vam inspirar en l'Adrian Ballinger i l'Emliy Harrington, que van aconseguir viatjar i pujar al Cho Oyu en només dues setmanes. Això ens va fer venir ganes de provar-ho, per veure com l'aclimatació afecta el nostre cos i veure fins on podiem pujar. 

Vam escollir un cim de 8.000m on l'aproximació fos accessible i que puguéssim arribar al camp base de manera més ràpida que en altres muntanyes. Després de disputar la Mezzalama i en només 3 dies estàvem al Chinese Base Camp (4.900m). Al dia seguent vam pujar a l'Advanced Base Camp a 5.600m. Ens trobàvem bé, però el temps no era massa bo.

9 dies després d'arribar, el 7 de maig, vam fer el nostre intent de cim. Vam començar al Camp One (6.400m) a la una del matí, era una nit molt freda i feia molt vent. Vam pujar fins a 7.500m i ens vam posar a dins d'una escletxa a esperar que sortís el sol per poder-nos escalfar una mica. D'allà vam continuar fins al Yellow Band (7.700m), i l'Emelie va decidir fer mitja volta. La previsió meteorològica era molt dolenta, i s'esperava que empitjorés amb nevades molt fortes. La ruta no estava equipada, i aquestes condicions semblaven massa exposades per baixar amb seguretat si s'estava molt cansat. Em vaig quedar molt impressionat amb l'Emelie, que estava pujant molt bé, i això que abans només havia pujat fins a 6.000m! 

Jo vaig decidir continuar. La Yellow Band era una zona més tècnica del que m'esperava i les condicions complicades, amb gel fi. Cap als 8.000m va començar a nevar molt fort, i des d'allà vaig continuar cap a la última zona rocosa i cap al plató del cim. Vaig continuar pujant amb zero visibilitat cap allà on creia que hi havia el cim. El cim del Cho Oyu no té forma de pic, sinó que és més aviat aplanat, així que finalment vaig arribar a algun punt que em va semblar que era el cim. Sincerament, no estic segur si ho era, perquè no es veia res, només els meus peus, però estava en algun punt a prop, i n'estic molt content! Eren les 3 de la tarda.

Sense perdre temps, vaig començar a baixar. Vaig agafar una corda vella i des d'allà vaig muntar un rapel en la part més pendent de la Yellow Band per poder baixar. Vaig arribar al Camp One a les 6 de la tarda. L'Emelie ja havia recollit la nostra tenda i havia baixat, així que vaig beure una beguda calenta que em va donar un dels alpinistes que estava allà, estava glaçat! Després vaig baixar a l'Advanced Base Camp, on m'estava esperant l'Emelie. Va ser un gran dia a la muntanya. Al dia seguent vam baixar cap al Chinese Base Camp i des d'allà fins a Tingri. 

M'agradaria donar les gràcies al cuiner del camp base, i també als altres 8 alpinistes al Cho Oyu. Espero que tingueu molta sort i pugueu disfrutar de les vistes que jo no vaig tenir des del cim! Finalment, donar les gràcies a l'Emelie, la meva millor companya tant a la vida com a la muntanya. És difícil trobar algú tant hardcore per seguir-me en aquests viatges i ser sempre tant forta!