Kilian Jornet es planteja aquest 2016 el que probablement serà un dels reptes més exigents delSummits of My Life i de la seva vida. Després de batre rècords en muntanyes d’arreu del món, la fi del seu projecte personal s’acosta amb la temptativa d’establir la marca de velocitat a la muntanya més alta del món, l’Everest (8.848m). L’ascens al gegant de l’Himàlaia es durà a terme durant els mesos d’agost i setembre. Un cop més, però, Kilian Jornet encara aquest repte d’una manera particular, optant per afrontar l’ascenció d’una manera purista i minimalista.
 
“L’Everest serà probablement un dels ascensos més exigents que he afrontat mai. Tot plegat serà un gran aprenentatge, des de veure com reaccionarà el meu cos en alçada, així com per aplicar aquesta manera d’encarar-nos a la muntanya amb l’estil en què fem servir als Alps. Fa molts mesos que em preparo per aquest repte i estic impacient per començar. El projecte Summits of My Life sempre m’ha portat a anar més enllà i crec que aquesta vegada no serà diferent”, explicava Kilian Jornet.
 
Kilian Jornet afronta el repte de l’Everest seguint l’estil alpí, una filosofia purista i minimalista que el caracteritza. En aquest sentit, i tal i com ha fet en la resta de reptes de Summits of My Life, s’intentarà dur a terme l’ascens a l’Everest d’una sola tirada, sense aturades en camps d’alçada. Aquesta és una de les diferències amb l’alpinisme clàssic, però també el fet que l’aclimatació es fa de manera diferent. Així, les darreres setmanes abans de marxar cap a l’Himalaia el Kilian Jornet i la resta de l’equip tenen pensat passar-lo en alçada, als Alps.

Segons explica Jordi Tosas: “És una nova manera d’aclimatar-se. Abans de marxar cap a l’Himalaia ja hem fet part de l’aclimatació perquè hem passat força dies en alçada. D’aquesta manera, quan arribem al camp base de l’Everest no hem de passar tants dies per poder encarar el repte.” Kilian Jornet per la seva banda afegeix: “Això ens permet estar més forts el dia d’encarar l’ascens. Si passes molts dies a la muntanya aclimatant et vas debilitant. D’aquesta manera, amb aquest tipus d’aclimatació, ens assegurem encarar el repte amb més energia i d’aquesta manera poder tenir més probabilitats d’èxit”.
 

Crèdit: Google Earth 

Per aquest projecte s’ha escollit una ruta poc practicada de la cara nord. Com en reptes anteriors de Summits of My Life, Kilian Jornet començarà des de l’últim indret habitat, i des d’allà l’objectiu serà fer cim i tornar al punt de sortida. La sortida serà des del monestir de Rongbuk, al Tibet. Des d’allà, Kilian Jornet haurà de recórrer uns 30km abans d’arribar al camp base avançat de la cara nord -Zombie Camp-  (a 6.500m d’alçada) i, d’allà, encarar l’ascenció fins al cim, a 8.848m. Segons les condicions, l’equip es plantejarà la ruta d’ascens, en què el corredor Norton o Horbein són dues de les opcions possibles. Aquesta serà la primera vegada que Kilian Jornet escala per sobre els 8.000m, i és per això que comentava: “Haurem de veure com reacciona el nostre cos en alçada. Aquesta expedició serà sobretot d’aprenentatge ja que sabem que ens espera un llarg camí per davant. La preparació serà la clau, però també necessitarem paciència per descobrir aquestes grans muntanyes”
 
Kilian Jornet durà a terme el repte sense oxigen, sense cordes fixes i amb material lleuger. Tot plegat per assegurar-se, tal i com explica: “Poder-me moure amb més rapidesa. Al anar amb material lleuger podem avançar més ràpidament, tot i que sabem que també comporta un risc més gran. Som conscients d’aquest risc i l’afrontem perquè finalment és la manera com ens agrada anar a la muntanya”. L’equip tampoc es vol plantejar un objectiu temporal per l’ascens a l’Everest. De fet, no es té constància que cap expedició hagi enfocat un ascens en aquest format.
 
L’expedició que viatjarà fins a l’Everest estarà formada per Jordi Tosas, alpinista i gran coneixedor de la zona, a més dels càmares i guies de muntanya Sébastien Montaz-Rosset i Vivian Bruchez.
 
Un cop més, la forma en què Kilian viu i sent la muntanya seran la clau d'aquesta expedició, amb un equip petit per a un repte majúscul, tot sota el paraigua dels valors de Summits of My Life: minimalisme, amistat i aprenentatge. L’expedició marxarà d’Europa el proper 7 d’agost i s’estarà a la zona unes vuit setmanes esperant el moment propici per l’ascenció.
 
“El dia de l’atac del cim creiem que no hi haurà ningú més a l’Everest. És una època en què no hi ha ningú, les cordes fixes a causa del monzó estaran tapades per la neu i l’Everest només concedeix un ball”, recordava Tosas.  
 
Kilian Jornet és conscient, però, que existeix la possibilitat que el repte no es pugui completar, i assenyalava: “Que aconseguim fer cim depèn de molts factors. D’una banda externs, com la meteorologia o les condicions de la muntanya, però també de nosaltres mateixos, que estem suficientment preparats, etc. En qualsevol cas, si no ho aconseguim, per mi no és un fracàs. Al contrari, és un aprenentatge. Sé que passi el que passi tornarem de l’Everest havent après alguna cosa. Finalment, la muntanya és la que mana i nosaltres hem de ser humils davant d’ella. Sempre estarà allà, esperant-nos, per una propera ocasió.”
 
Si s’aconsegueix fer cim a l’Everest completaria el projecte Summits of My Life, on Jornet ha establert rècords de velocitat al Mont Blanc, el Cerví, el Denali i l’Aconcagua.
 
Les novetats d’aquesta aventura es podran seguir a través de les xaxes socials de Summits of My Life.
 
Facebook: facebook.com/Summitsofmylife
Twitter: @summitsofmlylife