Kilian Jornet està a punt de començar unes merescudes vacances després de tornar a fer història amb una gran temporada de trail running. L'atleta ha recorregut Europa per participar en diferents carreres i també ha viatjat en dues ocasions fins als Estats Units per poder competir. Jornet ha participat en diferents proves i modalitats al llarg de la temporada motivat per les diferents distàncies i paisatges que es troben en cadascuna de les proves, i que són molt diferents als seus entrenaments habituals. 
 
L'atleta s'ha fet amb gran part de les victòries, aconseguint un gran rendiment i moltes experiències personals. En el palmarès, dues medalles d'or en el mundial de quilòmetre vertical i skyrunning més de la Copa del Món en les tres especialitats: skyrunning, ultra running i quilòmetre vertical. Un ple al quinze que segueix sense deixar dubtes de l'excepció condició física del de la Cerdanya: "Haver aconseguit tots aquests títols aquest any està fent que sigui un any rodó. No sé si serà l'experiència, o que durant l'hivern ja vaig tenir molt bones sensacions, però en qualsevol cas tanco una gran temporada. M'agrada haver pogut participar en carreres tan diferents, en llocs amb paisatges increïbles i on he conegut a molta gent. Al final això és l'essència del trail running i el que m'empeny a seguir competint. "

Temporada 2014: 14 proves al voltant del món 
 
Kilian Jornet també ha tingut molt present durant la temporada el repte del projecte Summits of My Life de l'any, el McKinley (6.194m) amb esquís. "Va ser una gran aventura. Vam passar unes setmanes al camp base del Denali on vam paudir fer tot tipus de sortides, i malgrat les males condicions meteorològiques aconseguir batre el rècord". Jornet va deixar el rècord en 11h48 '. 
 
La temporada de trail running va començar al maig, amb la seva participació a la Transvulcania (83km, 8.525mD +), on va obtenir la segona posició, després de Luis Alberto Hernando: "Va ser una cursa molt interessant, on arribava amb poc entrenament en trail i on Luis Alberto va fer un gran paper. Com sempre, l'ambient a la Palma va ser increïble i em van ajudar a que pogués entrar en meta, ja que vaig patir una mica a la part final ". Després de la Palma Jornet no va voler perdre una de les seves carreres favorites, la Zegama Aizkorri (42km, 3.835D +): "Va ser una cursa molt especial, aconseguint la setena victòria a Zegama ia més batent el rècord. Era un objectiu que tenia des de feia temps i va ser una gran alegria en una prova molt disputada ". L'atleta, ja recuperat, va poder marcar el rècord de 3:48:40. 
 
Ja al juny va arribar el Campionat del Món de Skyrunning (42km, 2.511mD +) disputat a Chamonix. El català va aconseguir doble victòria: en la modalitat de skyrunning i en la de quilòmetre vertical. "No m'esperava poder estar a aquest nivell, ha estat una sorpresa molt positiva, especialment al quilòmetre vertical. Poder haver aconseguit el doblet és una cosa molt especial, i no podria estar més content d'aquest campionat del món ", comentava Jornet. 
 
Al juliol Jornet va tenir l'oportunitat de participar en una de les carreres que des de feia diversos anys tenia en ment, la Hardrock (160km, 20.722km D +). En aquesta prova americana, a la qual s'accedeix per sorteig, Jornet no només va guanyar, sinó que també va aconseguir batre el rècord de la prova: "De la llista de carreres que volia participar des que era un nen aquesta era l'única que em faltava per fer. És una cursa molt especial, molt dura i salvatge, i en la qual em vaig trobar molt bé, va ser gairebé la cursa perfecta ", explicava Kilian Jornet. A la seva volta d'USA, Jornet no es va voler perdre la Dolomites Skyrace (22km i 1.750m D +), una prova clàssica en el calendari, on també va vèncer al quilòmetre vertical: "No m'esperava poder aconseguir aquesta victòria ja que creia que no m'hauria recuperat completament de la Hardrock. No obstant això vaig estar content de poder aconseguir la victòria a Canazei, és un lloc al que sempre m'agrada tornar ". Sense deixar Itàlia, l'atleta va participar en el clàssic Giir di Mont (32km i 2.400m D + -), acumulant sis victòries en set carreres: "El Giir di Mont és una carrera que m'encanta, es viu un autèntic ambient de muntanya. Estic molt content de poder haver guanyat de nou, el balanç de la temporada fins ara està sent molt bo ". 

Agost va arribar i també ho va fer Sierre Zinal (31km i 2.200m D +), una prova molt ràpida en què participen atletes de diferents disciplines. Jornet va vèncer i explicava: "Sierre Zinal és una de les proves mítiques del Skyrunning i guanyar aquí sempre és un desafiament ja que hi ha grans rivals. A més, a poc a poc anem sumant punts de cara al campionat de skyrunning ". I és que tot i perdre la següent prova de la copa del món a la Matterhorn Ultraks, Jornet es va adjudicar automàticament el títol ja a l'agost, sense que els seus rivals poguessin donar-li caça en les dues últimes proves. 
 
Tot i guanyar el campionat de skyrunning, quedaven encara les modalitats de ultrarunning i quilòmetre vertical. En ultrarunning la següent prova va ser Kima (52km i 4.200m D +), prova bianual en què Jornet té sempre bons records: "Kima és una de les meves curses favorites, tant com per la seva tecnicitat com per la seva exigència. Va ser molt bonic poder sumar una nova victòria i batre el rècord, en un pur ambient de skyrunning ". 

Al setembre Jornet es va desplaçar als Estats Units per disputar The Rut (50km i 3000m D +), l'última prova del campionat de ultrarunning: "The Rut ser un bonic descobriment; una carrera exigent i tècnica. Em va agradar poder guanyar en la prova, però sobretot vaig estar content de poder aconseguir un campionat que per a mi és un premi a la regularitat ". I és que amb la victòria Jornet es va fer també amb el segon campionat de la temporada, el d'ultra running. L'atleta també va aconseguir la victòria en la prova de quilòmetre vertical i així se situava també en primera posició en el rànquing. La seva victòria ahir a Limone li va valer per aconseguir aquest últim títol, el que li faltava d'una llarga col · lecció de trofeus que li confirmen, una vegada més, com l'atleta més polivalent i en forma del campionat. 
 
Després de nombrosos anys en l'elit del trail running, alguns es pregunten què és el que segueix motivant Jornet a participar en carreres i en dispuar campionats: "Per a mi l'important de tot això és la gent, som una gran família amb qui Sempre pas bons moments. Som iguals perquè ens agrada patir, donar-ho tot, desconnectar el cervell i córrer. A la línia de sortida som tots iguals, i això és el que em segueix agradant d'aquest esport ". 
 
Comencen ara uns merescuts dies de descans abans de començar a preparar el gran repte que li queda aquest any: l'intent de rècord a l'Aconcagua, dins del projecte Summits of My Life.